Jornada Coac dedicada a la descarbonización en el sector de la arquitectura, organizada por el COAC, el CSCAE y el ACE el 21/11/2023

Anteayer tuvo lugar la segunda edición de la jornada del COAC Catalunya, una jornada dedicada a qué representa la descarbonización en nuestro sector, el de la construcción/arquitectura. Fue una pieza más especializada que la del anterior año, la que fue un inicio a este campo, campo que representa el futuro de cómo entendemos el mundo si queremos seguir construyendo y muy ligado a la rehabilitación. Aquí adjunto la cabecera del programa de este año:

Paso a haceros una transcripción de las notas tomadas ayer durante la consecución de la jornada. No lo apunté todo, sólo lo que iba encontrando más interesante y relevante. Espero os sirva.

En el bloque de bienvenida y presentación, apunté:

- proceso de cambio (Marta Vall-llossera, CSCAE)

- we need to collaborate (Carl Bäckstrand, junta ejecutiva ACE-CAE Architects Council of Europe), transformation, ambitions on the energy performance

- 'hablando de presente, no de futuro' - Barcelona climáticamente neutra en 2030 (voluntad) - construcción y climatización = 20% emisiones - cultura del ahorro energético - apostar por la transición ecológica (Laia Bonet, concejal Urbanismo, Movilidad y Vivienda Ayuntamiento Barcelona)

- actualizar normativa (para dar seguridad jurídica) (Marina Berasategui, secretaria de Vivienda Generalitat de Catalunya)

En la Sesión 1 dedicada a 'Las agendas del cambio':

- Pau Garcia (policy officer DG Energía Comisión Europea) se conectó de manera telemática

- mochila inmensa de emisiones - necesitamos harmonizar medida carbono edificios - Estrategia Nacional de Rehabilitación - 1º reducir demanda energética de los edificios - racionalizar la nueva edificación + descarbonizar; Taxonomía: nueva plataforma para verificar - 2024, espera poder volver con datos (igual que hizo en 2022) y con gráficas de decrecimiento (Dolores Huerta, directora general GBCe)

- EPBD = Directiva de Eficiencia Energética en Edificios, forma parte del European Green Deal - reportar a través de la herramienta de Level; MEPS (normas mínimas de eficiencia energética), en edificios existentes, estándares mínimos de rendimiento energético; EPC (Certificado de Eficiencia Energética); BRP (Pasaporte de renovación energética). Momento de triálogo (Consejo+Parlamento+Comisión EU) en revisión EPBD, directiva sobre rendimiento energético, acuerdo a finales de 2023 previsto.

- Taxonomía EU; la actividad económica sostenible; DGNB; 'Paris agreements goals'; the importance of time to develope everything (decissions, laws, ...); holistic approach (Christine Lemaitre, directora ejecutiva del Consejo Alemán de la Construcción Sostenible (DGNB))

- Level(s) = common language; iniciado en el 2015; indicators (you choose the indicators to work with, as a tool; Linkedin group (Josefina Lindblom, policy officen DG Medio Ambiente Comisión Europea)

- coming from Stockholm, living in London now; New European Bauhaus, Nordic-co-design (24/03/2021); supporting this transition; Holistic approaching needed, we have that as as an architects (Carl Bäckstrand, White Arkitekten, miembro de la Junta Ejecutiva del Consejo de Arquitectos de Europa (ACE-CAE))

- directiva marca mínimos bastante concretos, no es una regulación (Pau Garcia)

En la Sesión 2 dedicada a 'Un nuevo paradigma, un nuevo modelo':

- de 30.000 a 350.000 viviendas a rehabilitar cada año, lo que tendría que ser, el cambio (Núria Moliner, presentadora del acto, arquitecta comunicadora)

- UE legislaturas de 5 años; nuestros edificios equivalen al 40% de consumo energético; EU = Directivas + Fondos) para la transformación (Marcos Ros, diputado Parlamento EU)

- Euskadi = 302 hab/km2; 7% concentrada en grandes núcleos urbanos; 251 municipios; 'Inventario de áreas urbanas vulnerables' 2011-2019-2021, 6 dimensiones, 30% en vulnerabilidad alta-muy alta; caracterización del parque edificado de Euskadi, elaborado por Albert Cuchí y Cíclica (Quim Arcas), a partir de la información de sus catastros (3 foros); según RITE, la cantidad admisible de CO2 en las viviendas debería estar por debajo de las 800 ppm; con medidas pasivas es posible mejorar las condiciones de las viviendas (Ignacio de la Puerta, Director Planificación Territorial y Agenda Urbana gobierno vasco)

- borrador del Pasaporte de renovación energética (estudio ha permitido elaborarlo en Euskadi)

- plataforma eOPENGELA (programa del Gobierno Vasco) herramienta de análisis que ofrece resultados, integración de datos

- 'Propuestas para un modelo organizativo' (publicación: modeloorganizativo.es)

- se integran en una base de datos, que implica poder planificar (Marcos Ros, Cíclica)

- EPBD Energy Performance of Buildings; España, falta cómputo (1º), después limitación CO2

En la Sesión 3 dedicada a Herramientas para una nueva arquitectura:

- Re-territorializar (hace falta) (recuperar con técnicas nuevas); relación entre tipología y material; entender lógicas constructivas (Francisco Cifuentes, Aulets arquitectes, Mallorca)

- una nueva generación a raiz de la crisis económica y social del 2008, comisariado exposición 'Nous realistas' al DHUB, con la pandemia de por medio, de 1000 a 700 m2 de exposición, movimiento arquitectónico posible por la existencia de Societat Orgánica, acompañando; Manifiesto, lo que piensan antes de lo que hacen, montaje exposición, el interior se construye al mismo tiempo que el exterior; persianas de librillo, por ejemplo, recuperadas (Joan Roig, cofundador de Batlleiroig arquitectes y comisario exposición 'Els nous realistes')

- sAtt (arquitectura) + Distrito Natural (promoción), proyectos de covivienda ecológica + ecômetro (consultoría); necesidad de pensamiento sistémico; hemos perdido la visión holística, global del mundo, 'Carbon is not the enemy' artículo de William McDonough, carbono es vida, podemos construir con carbono; calculadora categorías de impacto, con normas UNE-EN; hormigonera eléctrica, no a fósil; amortizaciones a 10-12-15 años; generar proyectos que sean productores de energía, que creen excedente (Iñaki Alonso, director sAtt arquitectura)

- Jean-Marc Moulin, director Sostenibilidad Grupo Hydro, del mundo de la industria. Nos dejan en la bolsa de promoción de la jornada que nos han dado al registrarnos, un folleto promocional donde nos explican cuatro datos de como la industria donde trabaja incluye conceptos de sostenibilidad, descarbonizaciçon y economía circular

- 'desimpactación', más que hablar de descarbonización; Bedec+ecoinvent (ecoinvent como suministrador de datos); importancia de calcular bien (fases de fabricación y de construcción), tener en cuenta todo el ciclo de vida; herramienta que se irá actualizando anualmente; herramienta que se lanzará en breve y que tendrá como base la ficha estadística de construcción (Licinio Alfaro, jefe del departamento de Construcción Sostenible del Institut Tecnològic de la Construcció de Catalunya (ITeC))

- hacia una One-Health; descarbonizamos sólo el carbono?; cuerpo finito, el nuestro, que absorve todo; hacia generar espacios biocompatibles; lo podemos controlar a través del diseño con criterios; 'retardantes de llama', ir con cuidado con los compuestos químicos; utilizar elementos/productos que ya sean circulares; 'Arquitectura como herramienta de salud pública'; 1 - CAI, calidad aire interior (ver foto); 2 - Limitación de emisiones contaminantes de los materiales de construcción; 3 - EPD; 4 - Rehabilitación edificios como ecosistemas de vida; trabajar de manera multidisciplinar; Eina Coac de ideación de espacios saludables; consulta pública previa abierta desde Generalitat Catalunya hasta el 8/12/2023 (Sonia Hernández-Montaño, arquitecta experta en salud)

Debate, con los ponentes de esta Sesión 3:

- 'o calculas o te quedas fuera' (Iñaki Alonso)

- 'pensar en lo mínimo que necesitamos para construir espacios' (Sonia Hernández-Montaño)

- 'Animals arquitectes' programa plataforma 3cat (Núria Moliner)

Cierre/mesa redonda, bajo el título 'Construir el congreso de la UIA 2026':

- 'nos toca la rehabilitación' (no hay espacio para crecimiento); PDUM+POUMet como instrumentos de la rehabilitación; 'reducir determinados tipos de movilidades'; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l'Ajuntament de Barcelona

- flujos-movilidad, a escala territorial; documentos de desclasificación (30.000 viviendas en el litoral de Girona, p.e.); 'el planeamiento puede ayudar', planeamiento que recoja medidas para descarbonizar antes que se ejecute la obra (Beth Tuà, coordinadora de Actuaciones para el desarrollo de las Políticas de Hábitat Urbano y Territorio de la Generalitat de Catalunya)

- Barcelona como centro de debate mundial (2026), está en el mejor momento para ello (Teresa Táboas, vicepresidenta UIA)

- 'medir para generar conciencia', 'intensificación de las ciudades' como solución, más densidad/Ha, 'las ciudades son la solución (Maria Buhigas)

- 'dispersión' conlleva movilidad extensiva, excesiva (Beth Tuà)

- 'menos conscientes del impactos en los ecosistemas, cuanto mayor es la ciudad' (Teresa Táboas)

- Congreso 2026 va a ser muy importante, marcará la visión, la estrategia a escala global (Teresa Táboas)

- 'descarbonizacion saludable' (Núria Moliner)

#decarbonizingArchitectureBCN2026

- presentación decálogo, 'no será un obstáculo' (hablando de la nueva EPBD), arquitectos = agentes de cambio (Greta Tresserra, vocal de Sostenibilidad, Innovación e Internacional del COAC)

una anotació sobre l'Eixample de Barcelona

L'altre dia vaig veure una pel·lícula japonesa titulada  'Una familia de Tokio', de Joyi Yamada i del 2013, i potser això m'ha anat fent pensant en temes comparativament, i ahir vaig pensar en aquella amiga japonesa que va estar uns dies convivint amb mi a casa i recordo que em deia 'No tinc manera de saber-me orientar aquí, a l'Eixample! Tot ho veig igual!' i jo sempre li deia 'Però et pots fixar en els edificis, les botigues (...)'. És veritat que l'Eixample té una trama que crec li diuen 'isòtropa' però per exemple jo, hi estic tan acostumada! Des de que tinc memòria que hi visc, primer a l'avinguda de Roma però donant al carrer València, quan estirant la mà podia agafar les fulles del plataner, i quan encara existien el 43 i el 44; autobusos mítics que han derivat en l'H10, i m'he acostumat també a fixar-me en els edificis per saber-me orientar, en com són les façanes i quines botigues tenen a les seves plantes baixes, també fixant-me en l'amplitud de cada via, ara orientant-se una mica amb l'ajuda dels autobusos 'horitzontals' o 'H' i els verticals o 'V', que em permeten arribar a qualsevol lloc de la trama i fora amb certa facilitat. Així és viu l'Eixample i es viu d'una manera integradora amb la resta de la ciutat. Una mica més difícil orientar-se quan s'utilitza el metro però llavors entre l'orientació de l'alçada i d'on queda el mar i la muntanya de Collserola. És una ciutat compacta però que alhora té bastanta varietat, com l'altre dia que, sortint de la boca d'Horta va ser com entrar en un poble més petit o quan entri a Nou Barris, que sé que descobriré una nova Barcelona. Així és Barcelona per a mi, una metròpoli petita i assequible, comparada amb un Londres, París o Tokyo. Són escales diferents però ja té aquell aire que la fa gran, sobretot perquè tens tots els serveis disponibles. També m'agrada per la sensació d'anonimat que dóna, tot i la seva 'petitesa' relativa. Barcelona encara és abastable.

Ricardo Bofill, conferència a l'ETSAB de Barcelona, dilluns 9 setembre 2019

1000 projectes, 35 ciutats: així començava la conferència Ricardo Bofill el 9 de setembre de 2019 a l'ETSAB dins del programa d'inici de curs de tercer d'arquitectura, projectes, 'Habitatge i ciutat'.

També afirmà: 'Fer projectes és lo essencial, ens transformarà' (parlant als estudiants).

Memòria+actualitat+projecte (articulació mental)

Trajectòria=resultat d'unes circumstàncies particulars, inimitable (la seva).

Va ser expulsat de la universitat de Barcelona, va anar a estudiar a Suïssa. 

Temes de transmissió:

- fer arquitectura és una manera de llegir la ciutat (viatges al voltant del món)

- necessitat d'adaptar-se a un lloc, 'el món es torna petit' amb la seva visió, treballant a molts llocs del món

Ha treballat molt en contra de l'star system que treballant des de Londres per tot el món.

'L'arquitectura és l'estructura de l'espai'. La gent que s'emociona amb les característiques d'un espai és la que té capacitat de ser arquitecta.

Importància de treballar en equip, conjugar amb el talent dels altres (orquestra), algú que fa el mètode de treball i que dirigeix cada equip, equip generalment interdisciplinari (sociòlegs per entendre manera de pensar i la cultura de cada lloc, problemes jurídics, legals, econòmics de cada lloc,...).

Dissenyar a l'hora el que passa a l'exterior i a l'interior de l'edifici (disseny urbà de molta importància als països emergents, com p.e. la Xina).

És una mica el defensor de la ciutat mediterrània (origen de la ciutat). Xina està agafant ara el concepte de Ciutat.

'El vocabulari arquitectònic sigui diferent' (reprendre el classicisme, entendre el perquè de les proporcions, els obliga a escriure diferent).

'La cultura arquitectònica no comença fa 100 anys, fa 4000 anys que existeix', diu.

Moment de varietat d'escriptura molt potents. Ja té 79 anys i continua en la professió. Li agradava Louis I. Kahn.

Foto del primer dibuix de la primera casa que va pensar, per a uns amics, construïda amb la pedra del lloc, murs corbs, organicitat, com es construïa a Eivissa. Interior molt senzill, tenia 18 anys, volia simplicitat, detestava els rics.

'El projectar es torna un vici'.

Primera casa a Barcelona (parla de 'casa' encara que es refereixi a edifici de vivendes plurifamiliar): el seu pare era constructor, projecte entre mitgeres, dificultat de captar la llum, graella ceràmica, gelosia a façana i fusta a balcons.

Li agradava molt treballar amb materials pobres. 

Casa al carrer Nicaragua que dóna al nord (cases de renta limitada): entramat de les xemeneies, hi va viure. Matins dedicats a visitar obres, tardes per projectar.

'Els mobles eren moviments de l'espai interior'. Importància del paper dels bons artesans.

Casa a la plaça Sant Gregori Taumaturg (2 escales): una econòmica i l'altra de luxe, que no hi hagi separació. Església neoclàssica 'horrible' que volia enderrocar, diu. No podia, barri catòlic. A dalt, casa dels seus pares i que ara és museu. Detall de brise-soleil; paleta que sàpiga posar els totxos. Arquitecte d'origen marxista, en la teoria i en la pràctica. La construcció forma part d'un mateix. 1972-73. Escala amb volta catalana (importància altra vegada dels bons paletes).

Primer quadre arquitectònic de la seva manera d'entendre l'estètica, a Castelldefels, casa (passa imatge per pantalla).

Casa privada, de la seva família, a l'Empordà, on encara va a l'estiu. La casa antiga es deixa com a ruïna i es fan més cases sense enderrocar l'antiga.

'Finestres urbanes', comencen a parlar de relacions de volums. Manera de col·locar-se en el territori. Patis interiors, relació amb el verd. La primera 'porta urbana', quan s'amplia la seva escala i que després aplicarà a França. 6x2, 10x3... A parir de l'escala petita, no a partir de la planificació territorial.

'Ens hem d'acostumar als canvis d'escala' (dificultat màxima de l'arquitectura, no s'hi pot arribar mai).

Barri Gaudí, A+B+C al voltant d'un nucli. Esquema que va creixent, addicionant nucli i mòduls, construcció de Ciutat (model econòmic, barri) 'No volíem saber com serien les façanes'. Possibles metodologies de com pensar l'arquitectura.

El barri també es comunica a través dels sostres (cobertes)

Quan seria monòton la repetició d'un mòdul per passar d'escala. Per passar d'escala. Moviment, com donar-li. Inventar nomenclatura per explicar sistema als constructors. Moviment en planta i en secció. Modularitat de l'espai.

Parla de la similitud de construcció del Sáez-Oiza (això no sé si ho vaig entendre bé) (diu que eren coetanis i que construïen de manera similar, aplicant sistemes modulars).

Experiència d'Alacant, 'arc+línia', 'l' arquitectura es pot reduir a l'encontre entre la vertical i l'horitzó tal, i l'arc ho és tot. 'La muralla roja', tot punt a tot punt per tots els recorreguts possibles, trobada amb el surrealisme (elements que no serveixen per res) (escales d'Eischer, sistemes de circulació per unir espais en diagonal).

Sis paletes que tenia eren molt bons, es construïa a l'obra, cada quinze dies decidien com construir. Es pot treballar directament amb els industrials, abans era amb els paletes.

'La ciudad en el espacio' fet pel Taller d'Arquitectura, classe de comunitarisme, una teoria (llibre). S'exposa a un mecanisme de construcció arribant a construir el barri. El cub, com es pot trencar, com és pot composar. 1 mòdul, 2 mòduls, 3 mòduls... Porta a sistema, com es combinen.

Fora de les normatives de Barcelona, al món hi ha situacions molt diferents. Barcelona = ciutat inacabada.

A Madrid, primera ciutat de l'espai que es va començar a construir, va començar, ell mateix de promotor. Li varen tancar, sense acabar, experiència fallida.

Walden és la ciutat de l'espai II, que va arribar al final. Cada dos plantes va canviant de secció. Els sistemes de circulació fan que canviï l'edifici. Walden al costat del minimalisme, especialment en els interiors. Pas de figuratiu a l'abstracte a través de la distància a la natura. Colors de la mezquita d'Istanbul (blaus) (?). Finestres urbanes. 'Ruïnes de la fàbrica de ciment on estem', al costat del Walden.

París, 'la petit Cathedral', conèixer la legalitat, financiació, com es construeix en aquell lloc, França, prefabricació que creava els blocs (Bofill en contra de la Construcció de blocs de LeCorbusier, molt aprop del feixisme, responsable de les arquitectures de blocs, món comunista.

Espai teatre: 'projecte més complicat que s'ha fet a l'arquitectura'. Fet al 1974 amb els comunistes, va passar una època que el volien destruir. Monument de vivendes pobres. Aquí comença a canviar l'escriptura del Taller. Homenatge a Gaudí i a Ledoux. Exercici d'enginyeria arquitectònica. La Història dels polítics fent arquitectura, és el que passa a França.

Introducció d'elements del classicisme, vint persones treballant-hi, classicisme modificat, repetició+escala.

Espai tancat en sí mateix, arc de triomf (pati).

'Després es tornen barris de luxe', diu.

'El classicisme serveix per repetir, és un sistema matemàtic', aplicat al sistema, industrialitzar. Sistema matemàtic s tenir a dins 1:1:68, ho hem de saber, diu (si no vaig entendre malament va dir aquestes proporcions). Repetició del mateix element industrialitzat, que comporta la creació de la imatge del conjunt, construcció de la imatge del conjunt.

'Hem de saber de geometria' per fer arquitectura. Decidir si tenir-ho en compte o no com a vocabulari. Per trencar amb Mies, ell ho va decidir d'aplicar. Ell ho ha industrialitzat. 'Nombre d'or'.

Què fa canviar el Taller de l'estil inicial a l'estil que adapta el llenguatge clàssic?, és la meva pregunta que m'hauria agradat plantejar-l'hi.

Edificis de vivendes els hi diu 'cases'.

Està treballant per a Mohamed VI. Ciutat universitària construïda, pèrgoles amb estructures gaudinianes, segons ell (influència d'I. Kahn, li veig jo, també). Arquitectura vernacular, marroquí, islàmica, com passem a arquitectura moderns. Acabada en tres anys. Eix d'una ciutat nova. 1:1:41, altre sistema.

Foto de concurs de Ciutat (dibuix) (concurs acabat de guanyar).

Xina com a maquinària brutal de projecte. Permet dissenyar la ciutat del futur. Després ho copien. País que creix molt però amb manca de llibertat individual, el sistema no permet individualitat per crear sistema antiamericà. Ciutat de ZetZen, model de Podong (Shangai), densitat d'1:1, destrucció final del lecorbusionisme (1500 pàgines treballant-ho). Ciutat de sis mil·lions d'habitants. 'No saben què és el carrer i l'espai públic, per això estem aquí', diu. Carrer sense cotxes (cotxes per soterrani).

A la Xina, model que es repetirà dos-centes vegades (no li agrada).

Es va oferir, obrint les portes del seu taller. Seria interessant veure un gran despatx, gran en quantitat de persones que hi treballen, gran en quant fa projectes de volada.

els passadissos pensats per Coderch, sempre enamoren