La taula de la Jornada-debat estava formada per Lluís Cantallops, Itziar González, Sebastià Jornet, Òscar Ripol, Lluís Comeron, Salvador Torrents, Joan Forgas, Dolors Ylla-Català i Beth Cantallops, noms representatius del món de l'arquitectura de la ciutat de Barcelona i també representació del món jurídic.
Els assistents érem veïns i veïnes de l'Eixample, preocupats per les transformacions que estan vivint els nostres barris, de vegades combinats amb la professió d'arquitectes, estudiants d'arquitectura, també, sociòlegs..., en definitiva: hi havia vàries mirades agrupades per una mateixa preocupació, la preocupació genèrica per la nostra ciutat, si és que encara la podem considerar 'nostra'.
Us passaré a relatar alguns conceptes que s'hi varen dir i que trobo són importants, sempre des d'una visió pròpia, és clar.
Itziar González, com a veïna de Ciutat Vella, antiga regidora de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecta que crec treballa acceptant els processos participatius per tal d'implementar propostes de resolució de problemes de ciutat, va parlar del moment de despossessió que estem vivint i de la impossibilitat d'influir. Va dir que ara és el moment de recuperar espais físics i no físics. Va afirmar que ara la Institució (suposo que referint-se a l'Ajuntament) viu un moment de salut i referint-se a ella parla que aquesta s'exclama dient 'no sabem com fer-ho'. Marca la importància de tenir sempre una actitud de pensar junts. Transformar l'Administració pública. Procés de cooperació ciutadana. Afirmava que aquell dia va venir amb ganes de treballar, veient l'èxit de convocatòria de la Jornada-debat.
Lluís Cantallops va afirmar que el ciutadà de Barcelona té la sensació de molestar al centre de la ciutat. Barcelona com a focus mundial d'atracció. Allau d'intervencions i presències a la ciutat que té com a efecte el desplaçament de la població residencial a l'Eixample centre ('de fora ens desplacen'). Ens fa falta tenir un procés de coneixement del que s'ha fet a fora per resoldre aquest fenomen. Procés que ha de ser observat pels ciutadans residents, implicats, per tal de veure oportunitats, i, des del coneixement, proposar idees per a solucionar problemes.
Sebastià Jornet va preguntar quants de nosaltres som de la 'Barcelona profunda', és a dir, quants de nosaltres tenims els besavis que eren de la ciutat: aixequem la mà entre 7 i 8 persones del total dels assistents. Ho titula com a 'espai protegit'. Va definir l'Eixample com a un conjunt d'enclaus i carrers (inexistència de parcs). Ens va parlar de l'Atles de l'espai públic de París' i va comentar que ho podem agafar com a model de referència. Barcelona, compromís de ser model de moltes coses, afirmà. 'Per a corregir els defectes, hi ha l'Urbanisme, a través de les Ordenances i les Normes'. Un de cada 5 habitatges han de ser protegits, a París, per exemple: nosaltres estem molt lluny d'aquest nivell de protecció. A París: intervencions superiors a 1000 m2 impliquen haver de reservar un 20% per a HPO, fruit de mesures correctores. Va afirmar que si haguéssim tingut HPO (habitatge protegit oficial), potser no hi hauria hagut bombolla immobiliària. Parc d'habitatge públic elevat, va afirmar que implica 'no' bombolla i que l'exemple el tenim al País Basc.
Òscar Ripol: Barcelona com a peça diferent de qualsevol àmbit municipal. El límit el marca la no vulneració de drets. La propietat no és un dret, es pot tocar, es poden fer actuacions de medi ambient, per exemple. Necessitem visió de més abast, es pot fer. Parlava com a advocat.
Itziar González: 'teníem un PGM on no es parla de transferència d'edificabilitat a la seva memòria, ja ens n'hem adonat: ho continuarem permetent? Quines eines tenim perquè les millores de l'espai ciutadà no l'acabin desposseint?'.
Òscar Ripol: 'pèrdua objectiu amb la transferència i aprofitament. Hi ha d'haver obtenció d'espais'.
Sebastià Jornet: any 1994 un pis a la seva escala comprat per 140.000 euros passa a voler ser venut ara per 800.000 euros (incongruència), amb la conseqüència que tornem a tenir la bombolla especulativa.
Joan Forgas (Amador Ferrer): fa falta el manteniment i potenciació del número de residents i disminuir el trànsit. Fan falta poítiques continuades i sostingudes. Superilles a l'Eixample, no ho acaba de veure. Existència d'eixos estructuradors del barri, necessitat de Plans Parcials que coordinin les transformacions.
Dolors Ylla-Català: quins mecanismes, què podríem fer?. Isotropia de l'Eixample implica eficiència. Habitants necessitem una certa protecció per evitar ser-ne expulsats.
Sebastià Jornet parla de l'Atelier Parisien d'Urbanisme (APU), qui va elaborar l'Atles. Afirmà que a nosaltres ens fa falta.
Itziar González proposa fer un Laboratori, en cooperació.
Estudiant arquitectura de l'ETSAV del Vallès afirmà haver participat en un taller a la Universitat on es va tractar el tema i que se'n podrien extreure moltes idees.
Francesc Magrinyà, parlant des de l'Ajuntament i com a assistent a la Jornada, afirmà que fa falta treballar des de la Llei de Territori. Fa falta Pla Especial per a les Superilles. Busos H i V: la Superilla de l'Eixample ja no pot ser (Eixos). Un de cada 3 no ha de passar bus. Pacificar carrers al voltant de Sant Antoni. Accepta que falta el projecte d'urbanització de les Superilles. Ara és el moment de la revisió del PGM.
Lluís Comeron, com a Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, 'recollir la il.lusió viscuda en aquesta Jornada-debat. Compromís ferm del Coac. Implicació de les administracions. Pensar en un model de canvis. Grup de treball territorial com a prova beta exitosa'.
Estem en el moment d'inici d'aquestes activitats per tal de conduir les preocupacions recollides en aquesta Jornada-debat. De moment no us puc avançar més perquè no tinc constància que s'estiguin desenvolupant jornades de treball al voltant d'aquest tema, sí que us puc afirmar que s'estan movent inquietuds, engegades des del Coac, i espero no dir cap mentida. Torno a clarificar que parlo molt des d'un punt de vista propi com a persona que sóc.
Una frase que m'ha agradat sentir en el reportatge emès avui a TV3 i linkat aquí és: 'el turisme es pot moldejar'. Veurem si som capaços d'aconseguir-ho perquè hi ha interessos molt forts que inciten el negoci per sobre dels interessos dels ciutadans. És una altra bombolla, la immobiliària barrejada amb el sector del turisme. Veurem si hem après la lliçó no massa llunyana encara que sóc bastant pessimista. Falta visió de futur, falta anar més enllà i preveure situacions actuant des del present. Veurem i si ens donen l'oportunitat, ajudarem a plantejar solucions perquè no tornem a caure en crisi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario